EQUIPS INFORMÀTICS

A. TIPUS DE EQUIPS INFORMÀTICS.

ORDINADORS FIXOS O DE SOBRE TAULA.

En una forma destinada a l'ús regular en un únic lloc, a diferència d'un ordinador portàtil mòbil o d'un <<ordinador transportable>>. Abans de l'ús generalitzat dels microprocessadors, un equip que podria cabre en un escriptori es considera extraordinàriament petit.

ORDINADORS PORTÁTILS.

És un petit ordinador mòbil que pesa entre vuit-cents grams i sis quilograms aproximadament, depenent de la grandària, dels materials emprats en la seva fabricació i d'altres factors.Els ordinadors portàtils són capaços de desenvolupar les mateixes tasques que un ordinador de sobretaula, encara que solen presentar menors prestacions pel mateix preu. Això és perquè contenen components que són similars als dels ordinadors de sobretaula i fan les mateixes funcions, però són miniaturitzats i optimitzats per a ús mòbil i consum energètic eficient.

TABLETS PER MOVILITAT.

És un dispositiu electrònic a mig camí entre una ordinador portàtil i un telèfon mòbil, al qual s'hi pot escriure a través d'una pantalla tàctil. Un usuari pot utilitzar un estilet (o stylus) per a treballar amb l'ordinador sense necessitat de teclat ni ratolí.

MÒBIL (SMARTPHONE).

És un telèfon mòbil amb capacitats d'ordinador de butxaca que té un sistema operatiu capaç d'instal·lar aplicacions mòbils. Això li permet de tenir múltiples funcions: accés a Internet, agenda electrònica, gestió del correu electrònic, videojocs, xarxes socials, etc.

B. ELEMENTS DE HARDWARE.

PROCESSADOR.

El processador, també conegut com CPU o micró, es el cor del PC. Les seves funcions principals inclouen el maneig del sistema operatiu, la execució de las aplicacions i la coordinació dels diferents dispositius que componen el equip.

Exemple de processadors: core i3, dual core, amd e1, amd a4, exynos, celeron, i7 skylab, etc.

RAM.

Random Access Memory és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Actualment es produeixen mitjançant circuits integrats. L'expressió «memòria RAM» s'utilitza sovint per a referir-se als mòduls de memòria.

Exemple de RAM: 4GB, 8BG, 16GB, 32GB i 64GB, actualment.

EMMAGATZEMATGE O DISC DUR.

És un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària.

Exemple de disc dur: miním 500GB, SSD (disc dur especial) sobre els 128GB.

PLACA BASE.

És la targeta de circuits impresos central a l'ordinador que conté el microprocessador, la memòria RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de perifèrics, com monitors, impressores, unitats de disc, etc.

PANTALLA.

És una superfície plana i llisa col·locada amb l'objectiu de recollir llum que projecta imatges o ombres.

Exemple de pantallas: ordinador sobre taula 21", ordinador portátil 15,6" i tablet 9,7".

ALTRES ELEMENTS DE HARDWARE.

FONT D'ALIMENTACIÓ.

És un dispositiu electrònic que tant transforma el voltatge (normalment el disminueix, ex: passa de 230V a 12V) com el converteix, passant el corrent altern (CA) d'entrada, a un o diversos corrents continus (CC) de sortida, els quals alimenten els diferents circuits de l'aparell elèctric o electrònic al qual es connecta (ordinador, televisor, impressora, encaminador, etc).

En el cas dels ordinadors, de la font surten un munt de cables de diferent tipus per a connectar tots els dispositius i així proporcionar-los energia. S'ha d'esmentar que hi ha alguns components que no es connecten directament a la font d'alimentació, com pot ser el ventilador del dissipador del microprocessador, que es connecta a la placa base. Però tot va relacionat, ja que aquest dissipador agafarà l'energia que li subministra la placa base i aquesta agafarà l'energia de la font d'alimentació.'

DVD.

És un DVD que pertany al tipus de suports WORM, és a dir, igual que un CD-ROM ha estat gravat una única vegada (mètode de gravació per premsat) i pot ser llegit o reproduït moltes vegades.És un disc amb la capacitat de ser utilitzat per llegir o reproduir dades o informació (àudio, imatges, vídeo, text, etc.), és a dir, pot contenir diferents tipus d'informació com pel·lícules cinematogràfiques, videojocs, dades, música, etc.

És un disc amb capacitat d'emmagatzemar en una sola cara del disc (pot ser de doble cara), 4,7 Gb segons els fabricants (en base decimal), i aproximadament 4,377 Gb reals (en base binària o Gb de dades), un augment de més de 7 vegades respecte als CD-R i CD-RW.

BLU-RAY.

És un mitjà d'emmagatzematge de disc òptic dissenyat per substituir el format estàndard actual, el DVD. Es diferencia dels seus predecessors per l'emmagatzematge de vídeo i so d'alta definició i de grans volums de dades, com videojocs de PlayStation 3 i pel·lícules, amb 25 GB d'una simple capa,[2] i 50 GB pel disc de doble capa. Els disc té les mateixes dimensions que el DVD i el CD. 

Serveix per a gravació de la televisió d'alta definició, distribució de vídeo d'alta definició, guardar en alta definició des del Camcorder, emmagatzematge total de dades o gerència d'arxius Digitals i emmagatzematge del professional.

PERIFÈRICS.

Són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitors, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc.

-ENTRADA.

Són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap a l'ordinador (obviant els senyals de control), com ara imatges, moviments, etc.

Teclat.

Un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.

Ratolí (ordinador).

És un dispositiu apuntador utilitzat per facilitar el maneig de un entorn gràfic en un ordinador. Generalment està fabricat en plàstic i s'utilitza amb una de les mans. Detecta el seu moviment relatiu en dos dimensions per la superfície plana en la que es recolza, apareixent a la pantalla com un punter o fletxa.

Avui en dia és un element imprescindible en un ordinador per la majoria de les persones, i tot i l'aparició d'altres tecnologies amb una funció similar, com el trackpad o la pantalla tàctil. Probablement en el futur podria desaparèixer en ser possible moure el cursor o el punter amb els ulls o fent servir el reconeixement de veu.

Escàner.

És un dispositiu que explora un espai o una imatge, i els tradueix en senyals elèctrics per al seu processament. També el podem definir com un digitalizador d'imatge, que transforma una imatge analògica en una digital.

Per a digitalitzar una imatge s'ha de transformar primer en senyal elèctric i, posteriorment aquest senyal elèctric s'ha de transformar en senyal digital perquè sigui reconeguda per un ordinador.

Web cam.

És una càmera de vídeo, que està preparada perquè el que està gravant pugui ser transmès fent servir la Web. Bàsicament la diferència entre una webcam i un dispositiu comú de fotografia digital o vídeo digital, és que són dispositius econòmics, molt més pensats de cara a una bona velocitat de transferència (tant per l'ordinador com per a la web) que a aconseguir una gran qualitat d'imatge.

-SORTIDA.

Són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap a fora de l'ordinador (obviant els senyals de control), com ara imatges, senyals, etc.

Impresora.

És un perifèric de sortida d'un ordinador que permet obtenir una còpia física, generalment en paper o transparències, d'un document d'imatge o de text en format electrònic. Moltes impressores s'usen com a perifèrics locals, connectades directament per un cable d'impressora (port paral·lel) o, en versions més modernes, per un cable USB a l'ordinador que fa de font del document.

Altaveus.

És un transductor electroacústic que converteix un senyal elèctric en so. En els sistemes de música és l'element que més determina la qualitat del so. En la seva versió reduïda, on s'aplica directament a l'orella de l'oient, rep el nom d'auricular.

Monitor.

És un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada. Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats. La tecnologia usada per a fabricar monitors evoluciona constantment.

C. SOFTWARE.

És el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el programari intermediari, que controla i coordina sistemes distribuïts.

 Moltes vegades, el terme és usat per contraposició a maquinari. S'usa el primer per a descriure la part lògica d'un sistema informàtica i el segon, per a descriure la part física. A diferència del maquinari, el programari "no es pot tocar".

Exemples de sistemes operatius: windows (7/81/10), Apple (IOS 9), Linux (Ubuntu), Suse, Debain, Red Hat, Android, etc.

D. PORTS DE COMUNICACIÓ.

Un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la qual diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a escala d'un programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents ordinadors).

Cada sistema operatiu ofereix una interfície i uns mecanismes perquè els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accés sol ser síncronitzat (el procés queda blocat si llegeix dades d'una cua buida).

E. DISPOSITIUS DE EMMAGATZEMATGE.

Són aquells aparells per a gravar (emmagatzemar) informació (dades). La gravació o enregistrament pot fer-se usant virtualment qualsevol forma d'energia. Des de la força muscular de la mà, en escriure, a les vibracions acústiques en l'enregistrament fonogràfic, a l'energia electromagnètica modulant cintes magnètiques i discs òptics.

Un dispositiu d'emmagatzematge pot suportar informació, informació de processament o ambdues. Un dispositiu que tan sols conté informació és un medi de gravació. Els dispositius on la informació de procés pot tant accedir a un medi de gravació separable i portable (esborrable), com a un component permanent per a emmagatzemar i recuperar informació es diuen equips d'emmagatzematge de dades.

USB.

És un estàndard industrial desenvolupat a mitjans dels anys 90 que defineix el cablejat, els connectors i el protocol de comunicacions emprat en un bus de dades per a connectar, comunicar i alimentar perifèrics des dels ordinadors.

DISC DUR EXTERN.

És una unitat de disc dur que és fàcil d'instal·lar i transportar d'un ordinador a una altra, sense necessitat de consumir constantment energia elèctrica o bateria.

TARJETA S DE MEMORIA, SD O MICRO SD.

TARJETA SD.

És un format de targeta de memòria flash. Les targetes SD es basen en l'antic format Multi Media Card (MMC) de Toshiba, però afegeixen característiques d'encriptació DRM i permeten transferències d'arxius més ràpides i són lleugerament més gruixudes. Els dispositius que fan servir targetes SD admeten també les targetes MMC, tot i que el contrari no és possible. Les mides normalitzades de les targetes SD són 32mm per 24mm per 2.1mm.

Normalment, una targeta SD s'utilitza com a mitjà de comunicació i d'emmagatzematge per a un dispositiu portàtil, que es pot treure fàcilment per a l'accés per un ordinador personal.

MICRO SD.

Corresponen a un format de targeta de memòria flash més petita que la MiniSD, desenvolupada per SanDisk; adoptada per l'Associació de Targetes SD (SD Card Association) sota el nom de «microSD» el juliol de 2005. Fa tan sols 15 × 11 × 0,7 mm, la qual cosa li dóna una àrea de 165 mm². Això és tres vegades i mitja més petita que la miniSD, que era fins ara el format més petit de targetes SD, i és al voltant d'un dècim del volum d'una SD card. Les seves taxes de transferència no són molt altes, però, empreses com SanDisk han treballat en això, arribant a versions que suporten velocitats de lectura de fins a 10 Mbit/s.

F. EMMAGATZEMATGE EN EL NÚVOL.

És un model d'emmagatzematge basat en xarxes, ideat la dècada del 1960[1] on les dades estan allotjades en espais d'emmagatzematge virtuals i en general estan allotjats per tercers. Les companyies d'allotjament operen enormes centre de processament de dades, i els usuaris que requereixen les seves dades siguin allotjats compren, lloguen o tenen un accés gratuït a la capacitat d'emmagatzematge que requereixen.

 Els operadors dels centres de dades virtualitzen els recursos d'acord als requeriments del client i només exhibeixen els entorns amb els recursos requerits, mentre que els clients per ells mateixos administren l'emmagatzematge i funcionament de fitxers, dades o aplicacions. Físicament els recursos poden estar repartit en múltiples servidors.

Exemples de emmagatzematge en el núvol: DROPBOX, ONEDRIVE, HUBIC, MEGA, DRIVE, etc.