EQUIPS INFORMÀTICS

1. OBTENCIÓ I GESTIÓ D'INFORMACIÓ OBTINGUDA A INTERNET. 

Internet és una xarxa digital interconnectada d’intercanvi d’informació.

Exemple de les diferents rutes que formen una part petita d’Internet.

Els avantatges que Internet us aporta a l’hora de fer un tràmit són:

1. Facilitat d’accés i estalvi de temps: fer els tràmits des de casa o des de la feina, fet que permet no haver de traslladar-se a una oficina pública, ni fer cues.

2. Disponibilitat: disposar d’horaris d’atenció a les oficines virtuals, Internet està obert les 24 hores.

3. Accedir directament a informació més completa.

4. Tramitar per Internet significa un estalvi de temps i diners tant per als

ciutadans com per a l’Administració.

5. Tenir la possibilitat d’arxivar còpies en digital dels documents i tràmits.

1.1 ORÍGENS D'INTERNET.

Internet va començar al final dels anys seixanta als Estats Units a partir d’una xarxa de caràcter militar. La xarxa estava dissenyada de manera que si un dels ordinadors es feia malbé o era destruït, la resta del sistema hauria de seguir funcionant tal com mostra la aquesta imatge:

El 29 d’octubre de 1969 arrencava el primer node d’aquesta xarxa, anomenada Arpanet (Advanced Research Projects Agency Network).

El 1995 aquesta xarxa fou oberta a l’ús civil i va servir per posar en contacte investigadors científics i acadèmics dels Estats Units. Aquesta xarxa va ser la precursora del que avui és Internet.

1.2 QUÈ ÉS LA WORLD WIDE WEB (WWW)?
La traducció World Wide Web (www) significa literalment “tela d’aranya mundial”. Està composta de pàgines web, documents virtuals que es publiquen a Internet.

Representació gràfica de la World Wide Web al voltant dels enllaços d’una plana web.

Les pàgines web poden contenir text, imatges, so, animacions i vídeo. Un conjunt de pàgines web relacionades entre elles perquè desenvolupen un tema, presten algun servei o proporcionen uns continguts determinats constitueixen un lloc web.

Les pàgines web estan interconnectades per enllaços.

Un enllaç pot ser una paraula, un grup de paraules o una o diverses frases subratllades i ressaltades amb un altre color; o també una fotografia, un gràfic o un altre element de la pàgina que permeti passar a una altra secció del mateix document o a un altre document de la World Wide Web.

L’ordinador NeXTcube que va usar Tim BernersLee al 1990, que treballava al CERN de Ginebra des del 1984, com a primer ordinador que servia pàgines web.

1.3 QUÈ ÉS NAVEGAR PER INTERNET?
Navegar (o explorar) per Internet és recórrer la Web a través de pàgines d’informació passant d’una pàgina a una altra mitjançant els enllaços o hipertextos conforme al que ens interessi en un determinat moment; és a dir saltar d’una pàgina o d’un lloc web a un altre.

Hi ha molts navegadors diferents, per exemple: Microsoft Explorer, Opera o Mozilla Firefox.

1.4 Contingut de les pàgines Web
Les pàgines Web estan escrites en un llenguatge anomenat “HTML” (de l’anglès HyperText Markup Language).

Exemple de l’estructura del llenguatge HTML:

Una pàgina web, per tant, és un document creat en format HTML que pot ser “llegit” per un navegador, el qual ens el presenta formatat, amb text, imatges, so, i vídeo en la pantalla d’un ordinador. 

El codi HTML consta de diversos elements clau, incloent-hi els elements (i els seus atributs).

1.5 FORMES ACTUALS DE CONNEXIÓ.
XTC: La Xarxa Telefònica Commutada (XTC) -també anomenada Xarxa Telefònica Bàsica (XTB)- és la xarxa original i habitual de telèfon. Per ella circulen habitualment les vibracions de la veu, les quals són traduïdes en impulsos elèctrics que es transmeten a través de dos fils de coure. A aquest tipus de comunicació s’anomena analògica. El senyal de l’ordinador, que és digital, es converteix en analògica a través del mòdem i es transmet per la línia telefònica. És la xarxa de menor velocitat i qualitat.

ADSL: línia d’abonat digital asimètrica o ADSL (asymmetric digital subscriber line) és una tecnologia que, basada en el parell de coure de la línia telefònica normal, la converteix en una línia d’alta velocitat. Permet transmetre simultàniament veu i dades a través de la mateixa línia telefònica.

Cable: s’utilitza el cable coaxial que aconsegueix taxes elevades de transmissió utilitzant una tecnologia completament diferent.

Via satèl·lit: el sistema de connexió que generalment es fa servir és un híbrid de satèl·lit i telèfon. Cal tenir instal·lada una antena parabòlica digital, un accés telefònic a Internet (utilitzant un mòdem XTC, RDSI, ADSL o per cable), una targeta receptora per a PC, un programari específic i una subscripció a un proveïdor de satèl·lit.

Xarxes sense fil (WIFI): les xarxes sense fil o wireless són una tecnología normalitzada per l’IEEE que permet muntar xarxes locals sense emprar cap tipus de cablejat, utilitzant infrarojos o ones de ràdio.

1.7 ELEMENTS QUE COMPONEN UNA URL.
URL és la forma bàsica amb la qual podem localitzar la ubicació d’un recurs determinat a la xarxa. Per cada pàgina a Internet, sempre hi haurà una URL única, i és el que permet que el navegador trobi i mostri de manera adequada una pàgina.

Significat de cadascuna de les parts d’una URL.

1. El protocol és http (altres protocols són https, ftp i gopher).

2. El host o nom de l’ordinador és ioc.xtec.cat.

3. El subdomini és ioc.

4. El domini de nivell superior (top level domain o TLD) és cat. En aquest cas és també conegut com a domini de nivell superior de codi de país (countrycode top level domain o ccTLD). En el cas de google.com, el TLD seria com.

5. La ruta és /campus/course/view.php. La ruta és usualment un arxiu o ubicació a la web, per exemple, / directori / fitxer.html.

6. En aquest cas, l’URL té un paràmetre. El nom del paràmetre és id i el seu valor és 192. Una URL pot tenir diversos paràmetres, els quals comencen amb un signe d’interrogació (?) i estan separats entre si amb el símbol &.

1.8 NAVEGADORS, DESCRIPCIÓ I FUNCIONS.

El navegador és un programa que permet visualitzar la informació d’una página web que es troba a Internet o a un lloc local.

Existeixen diferents navegadors amb petites diferències entre ells. Tots s’actualitzen regularment, incorporant avanços tecnològics i eines que els complementen.

1.8.1 Com funcionen?

El navegador interpreta el llenguatge HTML (en el qual està escrita la pàgina web) i permet a l’usuari interactuar amb el contingut, visualitzar documents i arxius multimèdia, navegar utilitzant els enllaços o hipervincles i connectar-se amb el servidor web on es troba allotjada la informació.

1.8.2 Protocols de comunicació.

La comunicació entre el servidor web i el navegador es fa mitjançant el que es denomina protocol.

Els principals protocols són:

1. El protocol de transferència d’hipertext o HTTP (de l’anglès hypertext transfer protocol) és el més utilitzat ja que estableix el protocol estàndard d’intercanvi de documents d’hipertext i multimèdia al web.

2. HTTPS és una versió segura de HTTP que utilitza un xifratge conegut com a secure socket layer o SSL que significa capa de connexió segura. Normalment aquest protocol s’utilitza en les pàgines web en les quals es fan transaccions econòmiques.

3. El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l’anglès file transfer protocol) és un estàndard per enviar fitxers entre ordinadors independentment del sistema operatiu.

4. Gopher és un protocol distribuït de cerca de documents per Internet que permet navegar per la xarxa a través d’un sistema d’arxius en forma d’arbre; no totes les últimes versions dels navegadors l’implementen al 100%.

1.8.3 Característiques d’un navegador.

La funció principal del navegador és mostrar els documents HTML en pantalla, i també les seves imatges, sons i vídeos.

Fa tasques tan importants com la de “fer una lectura” dels diversos formats i protocols, permetre emmagatzemar la informació al disc dur o crear marcadors (bookmarks) de les pàgines més visitades o preferides.

Els navegadors utilitzen una interfície gràfica d’usuari (GUI), el que significa que pot navegar per assenyalar i fer clic amb un ratolí en lloc de només escriure.

Barra de navegació.
Els navegadors tenen una barra d’adreces que mostra l’adreça web (també anomenada URL) de la pàgina que es troba. Per anar a una pàgina diferent, podeu escriure una adreça a la barra d’adreces i premeu Intro (o Retorn).

Enllaços.

Un enllaç pot ser text o una imatge, i en general tenen un format destacat perquè se sàpiga que s’hi pot fer clic. Molts enllaços de text són de color blau, i també poden estar subratllats. Un enllaç pot portar a una altra pàgina web, o a descarregar un document, vídeo o qualsevol altre tipus de fitxer. Si no esteu segurs de si alguna cosa és un enllaç, passeu-hi el ratolí per sobre. El punter ha de canviar a un símbol de la mà.

Botons de navegació.

De vegades, després de fer clic en un enllaç, és possible que vulgueu tornar a la pàgina anterior. Ho podeu fer utilitzant el botó Enrere del navegador. Un cop s’ha premut el botó Enrere, podeu prémer el botó Endavant per seguir l’enllaç.

En utilitzar els botons Enrere i Endavant, el navegador pot utilitzar la seva memò-ria cau o cache de web per mostrar la pàgina.

Podeu utilizar el botó Actualitzar (de vegades anomenat Actualització) per dir-li al navegador que carregui la pàgina de nou.

Si una pàgina triga massa a carregar, o si heu escrit la direcció malament, utilitzeu el botó Atura per aturar la pàgina i evitar que es carregui.

Barra de cerca.

La majoria dels navegadors tenen incorporat a la barra de cerca per fer cerques a la web.

Marcadors.

Els marcadors fan que sigui més fácil trobar una pàgina més endavant. En lloc d’haver de recordar l’adreça exacta, us podeu desplaçar a través dels marcadors fins que aparegui el nom de la pàgina.

Generalment el seu ús bàsic és molt senzill. Només haurem d’indicar al menú Adreces d’interès fent clic a l’opció Afegeix a les adreces d’interès o bé amb la combinació de tecles CTRL+D.

L’organitzador o gestor de les adreces d’interès de qualsevol navegador bàsicament ens permet endreçar les nostres adreces favorites a través d’un sistema de categories o carpetes. Alhora a cadascuna de les adreces emmagatzemades amb aquest sistema podem atorgar-li atributs que ens ajudin a identificar-les i principalment a distingir-les unes de les altres: etiquetes, paraules clau, descripció, etc.

Afegir adreces d’interès en Internet explorer.

Per afegir una adreça d’una pàgina web a aquesta llista hem de fer el següent:

1. Visualitzar la pàgina web que volem afegir a la llista en el nostre navegador. Per veure-la n’hem d’escriure l’adreça a la barra d’adreces i prémer Intro o el botó Vés.

2. Obrir el menú Adreces d’interès i clicar sobre l’opció Afegeix a les d’interès.

3. Obrir la llista de carpetes que tinguem fent un clic amb el botó esquerre del ratolí sobre la fletxa negra que trobem més a la dreta de la finestra que s’obrirà.

4. Seleccionar la carpeta on volem desar l’adreça de la pàgina web que estem veient fent-hi un clic a sobre i amb el botó esquerre del ratolí.

5. Prémer la tecla Intro o el botó D’acord.

Historial de navegació.

Suposem que heu visitat una pàgina fa uns dies, però us vareu oblidar de marcarla. Podeu trobar la pàgina de nou mitjançant l’ús de l’historial, que és una llista de llocs web que heu visitat. En general, les pàgines es quedaran al historial un nombre determinat de dies. Per mantenir la privacitat, podeu esborrar el seu historial en qualsevol moment.

Navegació amb pestanyes.

Molts navegadors permeten obrir un enllaç en una pestanya nova. Això us permet mantenir oberta la pàgina actual en comptes d’anar directament a la pàgina nova.

Per obrir un enllaç en una pestanya nova, feu clic a l’enllaç amb el botó dret al menú que apareix i feu clic a Obre en una nova pestanya (el text pot variar d’un navegador a un altre).

Per tancar una pestanya, feu clic a la “X” de la dreta de la pestanya (Tanca la pestanya).

Descàrrega de fitxers.

El navegador pot mostrar molts tipus diferents de documents, arxius multimèdia i altres tipus d’arxiu. Però hi ha vegades en què desitgeu tenir accés a un arxiu fora del navegador. Descarregar us permet fer això posant l’arxiu a l’ordinador en un lloc on s’hi pot accedir.

Descàrrega d’imatges.

De vegades és possible que vulgueu desar una imatge a l’ordinador. Per a això, feu clic amb el botó dret a la imatge i seleccioneu Desar imatge com .... per desar una imatge.

Alguns llocs web no permeten que certes imatges es guardin en el seu ordinador desactivant el botó dret del ratolí.

Complements.

Els complements són programes que s’instal·len en el navegador que permeten reproduir diferents tipus de mitjans de comunicació multimèdia, com el vídeo. Exemples de connectors o plug-ins són Quicktime Player i Flash Player. Si no disposeu del complement correcte, el lloc sol oferir un enllaç per descarregar-lo.

1.9 PRINCIPALS NAVEGADORS.

Avui dia, Microsoft Internet Explorer és el navegador web més popular. Els altres navegadors més coneguts són Firefox, Chrome, Safari i Opera.

Cada un té la seva pròpia implementació i manera de fer les coses, però tenen el mateix objectiu: visualitzar correctament les pàgines web. Per a la majoria de pàgines web, qualsevol navegador conegut funcionarà.

Classificació d’utilització de navegadors al setembre 2010:

1.10 CERCADORS. TIPUS.

Els cercadors ens proporcionen (a partir d’algunes paraules clau) un llistat d’adreces relacionades amb les paraules, que funcionen com a enllaços o vincles.

Juntament amb l’enllaç, aquestes adreces relacionades també inclouen una descripció petita de la pàgina web seleccionada.

Hi ha molts cercadors a Internet que estan disponibles a la Web i podem triar segons les nostres necessitats.

Els diferents tipus de cercadors són:

1. Motors de cerca.

2. Directoris.

3. Metacercadors.

1.10.1 Motors de cerca.

Els motors de cerca són unes eines consistents en una base de dades de pàgines web indexades automàticament que permeten als navegants fer consultes a partir d’una o més paraules que apareguin en els documents indexats, per mitjà d’un llenguatge d’interrogació.

La informació indexada que contenen els motors de cerca ha estat recopilada per programes anomenats aranyes (spiders) o robots que rastregen constantment Internet, analitzant milions de pàgines web i publicacions de grups de notícies, i indexen totes les paraules d’aquests llocs.

Alguns motors de cerca:

1.10.2 Directoris.

Els directoris o índexs temàtics ofereixen llistats organitzats i jerarquitzats per categories o temes. La classificació dels llocs en categories, la supervisen els administradors del directori.

Els directoris no són tan complets com els cercadors i els metacercadors ja que depenen dels humans per fer créixer la base de dades de llocs, consisteixen en una base de dades de pàgines web que tenen assignades paraules clau o categories temàtiques i que presenten com a resultat d’una cerca una llista de pàgines web ordenades temàticament, amb una descripció sobre el contingut de cadascuna.

1.10.3 Metacercadors.

Els metacercadors també anomenats cercadors múltiples són eines de cerca que consulten simultàniament diversos motors de cerca.

Proporcionen la totalitat de respostes obtingudes en tots els motors. En els resultats que ens retorna el metacercador un cop interrogat el seu sistema, indica en quins motors de cerca han trobat els recursos llistats.

1.11 ESTRATÈGIES I TÈCNIQUES DE CERCA DE LA INFORMACIÓ A LA XARXA

Quan ens plantegem una cerca d’informació a Internet, el primer que hem de fer

és definir una estratègia.

Aquesta estratègia hauria de plantejar-se de la manera següent:

1. Identificació de les paraules clau.

2. Selecció del cercador o cercadors que millor serviran per resoldre la nostra necessitat d’informació.

3. Execució de la cerca: interrogació del sistema amb les paraules clau.

4. Avaluació dels resultats.

5. Revisió i redefinició de l’estratègia per tal de millorar els resultats.

1.11.1 Cerca avançada

Per anar a Cerca avançada hem de fer clic en l’enllaç que és al costat de la barra en la qual introduïm les paraules que volem buscar.

Serveix per buscar:

1. Per especificacions de paraules.

2. Per rangs de data, dominis (com, gov, edu, mil, org ); tipus d’arxius (exe, ppt, pdf, doc, rtf,); idiomes.

3. L’apartat de Cerca relativa a una pàgina és un sistema de cerca avançada que s’utilitza per trobar pàgines sobre continguts similars al que s’ha buscat o pàgines que continguin enllaços cap a un lloc web.

4. Finalment, l’apartat Cerques relatives a un tema és una opció per a usuaris avançats, ja que el motor de cerca utilitza uns codis amb els quals donarà resultats relacionats amb el contingut del codi font (vegeu requadre explicatiu a sota) amb el qual s’ha construït una pàgina o lloc web. D’aquesta manera poden aconseguir-se especificacions de cerca respecte a Drets de còpia, Filtres segurs o Publicacions relacionades.

1.12 FONTS D’INFORMACIÓ A LA XARXA. FONTS PÚBLIQUES I FONTS PRIVADES.

Actualment tothom pot accedir a Internet i publicar-hi qualsevol tipus d’informació. Per aquest motiu, hem de ser capaços d’avaluar si aquesta informació és fiable i segura. A la pàgina d’inici de la web de l’Agència Catalana de Notícies, hi ha un enllaç a la part superior esquerra de la pàgina Qui Som que informa de qui forma l’Agència Catalana de Notícies i quin és el seu organigrama.

1.12.1 L’autoria.

Una de les claus a l’hora d’avaluar una informació consisteix a saber qui publica el contingut, si el lloc que visitem és d’una institució o bé d’un particular.

 El segon aspecte a considerar és si podem posar-nos en contacte amb el responsable del contingut o si a la pàgina web hi ha algun enllaç que permeti comunicar-nos amb la institució o entitat que publica els continguts.

El tercer aspecte és veure si la informació està actualitzada; es pot comprovar, per exemple, mitjançant la darrera data de publicació del contingut.

El quart aspecte és avaluar si la informació és creïble, o bé si es tracta d’una informació publicitària o que intenta persuadir d’alguna cosa el lector.

1.12.2 La qualitat dels enllaços.

Molts llocs web inclouen enllaços. Hem de comprovar si els enllaços estan actius i si presenten els continguts amb una informació actualitzada.

També hem de tenir en compte si els enllaços estan relacionats amb el contingut del lloc original o són enllaços a altres llocs web.

1.12.3 El disseny del lloc web

Una bona pàgina d’inici ha de presentar un resum del contingut del lloc web i una guia o índex sobre com accedir-hi. Un dels aspectes que cal que considerem és si la navegació dintre del lloc és clara i coherent i si és fàcil de trobar-hi allò que cerquem.

També hem de considerar si hi ha elements multimèdia i si aporten informació de qualitat al lloc. Una altra manera d’avaluar la informació que ofereix un lloc web és tenir en compte les valoracions que els usuaris fan de determinades pàgines relacionades o les referències que, en blocs específics, es donen sobre un determinat tema amb la información.

1.13 SUBSCRIPCIÓ O SINDICACIÓ DE CONTINGUTS: RSS.

El sorgiment i desenvolupament d’Internet ha posat a disposició de tot el món una gran quantitat de recursos que ens permeten accedir pràcticament a qualsevol tipus d’informació que necessitem per a la nostra vida quotidiana.

L’aparició de la sindicació ha agilitat la tasca de cerca i selecció de continguts útils a la Xarxa i han millorat la possibilitat de compartir-los.

1.13.1 Concepte de la sindicació de continguts.

RSS són les inicials de rich site summary (resum enriquit del lloc web) o, també, de real simple syndication (sindicació autèntica i senzilla). De fet, és un format d’arxiu XML que facilita tant l’intercanvi com la catalogació de dades ja que evita problemes típics del disseny de llenguatges: és extensible, independent de la plataforma i suporta la internacionalització i la traducció.

1.13.2 Captació de fonts d’informació per sindicar-s’hi.

Els arxius RSS són la base tècnica per poder procedir a la redifusió de continguts, altrament coneguda com a sindicació que consisteix a accedir a continguts elaborats per d’altres agents i des de llocs webs diversos des d’una única plataforma.

A banda del format RSS les altres parts importants són:

1.un agregador o feed (una pista a seguir, un fil o rastre segons torsimanys benorientats)

un agregador (RSS Reader, terme original en anglès). S’entén per feed la pàgina XML que arriba al programa dissenyat per acollir-les i fer-les llegibles: l’agregador, una eina que té més a veure amb un lector de correu que no pas amb un navegador web.

1.13.3 Consulta de la informació sindicada.

Per consultar la informació que us heu sindicat, només caldrà que entreu al vostre lector i feu clic a l’enllaç.

Us apareixerà una visió de la notícia seleccionada integrada al lector. Si voleu consultar l’original, només haureu de fer clic al títol: Consulta notícies.

1.14 ANÀLISI I ÚS DE RECURSOS, LLIURES I PROPIETARIS.

Les llicències estan destinades a protegir la creació i els drets d’autor. Poden restringir-ne el territori d’aplicació, la durada o qualsevol altre aspecte.

Entre els tipus de llicències més importants es troben:

1. Llicència Copyright.

2. Llicència Copyleft.

3. Llicència Creative Commons.

1.14.1 Què és una llicència?

Una llicència és una autorització formal que l’autor d’un programa o d’una obra intel·lectual concedeix a l’usuari perquè aquest l’utilitzi si n’accepta les condicions.

1.14.2 Llicència Copyright: ‘Tots els drets reservats’.

Indica que una obra té tots els drets reservats, que està protegida per un període de temps determinat i que, per fer-la servir, necessitem el permís de l’autor.

Els drets d’autor es poden aplicar a obres originals literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals, però no a treballs que no tenen una forma d’expressió tangible.

1.14.3 Llicència Copyleft.

Com a alternativa a les restriccions imposades pel Copyright a l’hora de copiar i distribuir una obra, trobem el Copyleft, que es representa amb una C invertida.

Aquest concepte inclou un conjunt de llicències que permeten que l’usuari pugui fer servir una obra, modificar-la i redistribuir-la, tant en el seu format original com en les seves versions derivades. Per tant, en un sentit estrictament no legal, el Copyleft és el contrari del Copyright.

1.14.4 Llicència Creative Commons: "Alguns drets reservats".

Entre una obra amb “tots els drets reservats” o una “sense cap dret reservat”, Creative Commons proposa tenir “alguns drets reservats”.

Ofereix diferents tipus de llicències, identificades amb el símbol de les dues C, per registrar les obres amb “alguns drets reservats”.

L’autor és qui escull com ho vol fer, sota quatre premisses bàsiques:

1. Pot decidir que la seva obra sigui copiada, distribuïda i exhibida sempre que es reconegui la seva autoria (Reconeixement).

2. Pot exigir que no se’n faci un ús comercial (No comercial).

3. Pot demanar que no es faci servir per fer una obra derivada de l’original (Sense obres derivades).

4. O bé pot fer que es modifiqui i es distribueixi però sota la mateixa llicència que el material original (Compartir igual).

1.14.5 Altres llicències.

Un altre tipus de llicència que cal destacar en l’àmbit del programari lliure és la MPL (Mozilla Public License). La va utilitzar Netscape Communications Corp. per alliberar el navegador Netscape Communicator 4.0 i començar el projecte Mozilla. Promou de manera eficaç la creació de programari lliure mitjançant la col·laboració.

Finalment, també es poden mencionar les llicències BSD, utilitzades en programes amb el sistema operatiu del mateix nom, que són molt permissives i compatibles amb GPL.

La llicència BSD té la forma següent:

1.15 Bases de dades temàtiques.

 Hi ha milers de bases de dades en el món i centenars de distribuïdors. La majoria de les bases de dades bibliogràfiques tenen una cobertura temàtica, i poden ser especialitzades o multidisciplinàries.

1.16 Premsa digital.

La consolidació de la web com una eina de treball, comunicació i entreteniment en l’àmbit global, i la importància que hi tenen els continguts de qualitat, han fet d’aquest mitjà un escenari ideal per a la distribució de notícies.

En aquest nou entorn, l’èxit de la premsa digital dependrà en gran mesura de tres factors:

1. De la seva capacitat per crear llocs web que permeten la interacció tant dels usuaris amb els continguts, com dels usuaris entre si.

2. Del coneixement i ús adequat dels serveis i eines que posa a disposició dels mitjans la Web 2.0, que els permeten portar la notícia fins als seus usuaris potencials, amb el canvi que això suposa en el procés de comunicació.

3. De l’habilitat dels mitjans de comunicació per adaptar els seus continguts a nous formats i canalitzar-los a través de plataformes socials, cosa que els permetrà una major difusió de les seves notícies i la captació de nous usuaris.

1.17 Protocols de transferència de fitxers.

El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l’anglès file transfer protocol) és un programari estandarditzat per enviar fitxers entre ordinadors amb qualsevol sistema operatiu.

FileZilla és un programari de codi obert que es distribueix gratuïtament sota els termes de la GNU General Public License que ens proporciona suport a la tramesa de fitxers sota el protocol FTP.